La descàrrega de continguts audiovisuals de forma ilegal per part d’usuaris d’arreu del món respon més a una necessitat latent insatisfeta que no pas al simple plaer de la descàrrega i el pirateig de continguts. Els usuaris que volen veure pel.lícules, sèries o continguts audiovisuals de forma ràpida i senzilla no troben, a casa nostra, una oferta que els garanteixi aquest servei.
Els ciutadans dels Estats Units i Canadà, o, com a mínim, les persones amb una adreça física en aquests països tenen a la seva disposició alguns dels serveis més innovadors en aquest àmbit. Segurament, de tots ells, un dels més sorprenents és Netflix. Aquesta empresa, creada el 1997, va expandir el seu negoci amb un sorprenentment efectiu sistema de lloguer de DVD i de BluRay. Lluny d’emular els gegants caiguts dels videoclubs dels 80 i 90 com Blockbuster, Netflix va basar el seu sistema en l’enviament per correu postal (sí, per correu postal!) de les pel.lícules que l’usuari demana a través de la seva web. A més, l’usuari paga una tarifa fixa mensual que li permet demanar tantes pel.lícules com vulgui mentre només en tingui una a casa en cada moment.
El camí natural de l’èxit de Netflix ha estat, evindentment, el de convertir el seu servei de lloguer físic i d’enviaments per correu, a un servei de lloguer digital, amb descàrregues de pel.lícules directament des de la xarxa. El servei de lloguer digital de Netflix va començar l’any 2008 i en aquests moments ja compta amb un catàleg de més de 17.000 continguts audiovisuals, entre pel.lícules, series i programes de televisió.
La xarxa ha permès que empreses de nova creació aconsegueixin satisfer de forma més ràpida i efectiva les necessitats de molts usuaris que no pas els tradicionals operadors de sistemes de televisió de pagament. Netflix ha passat en un any dels 6 als 16 milions de suscriptors, una xifra espectacular que només demostra que el seu creixement pot ser encara molt superior si s’expandeix fora d’Amèrica del Nord.
Amb aquest panorama, alguns dels canals de pagament més importants com la popular HBO, comencen a veure amb preocupació que els seus 30 milions d’abonats poden quedar curts davant del creixement dels gegants d’internet. D’altres, com el canal Showtime ja han vist com Netflix els passa per davant sense poder-hi fer res.
El creixent mercat de la televisió a través d’internet, lògicament, no passa desapercebut pels gegants del sector digital. Google, amb la seva GoogleTV està començant a tancar importants contractes amb productores i distribuidores per garantir-se els millors programes i pel.licules. De fet, acaba d’adquirir Widevine, una empresa especialitzada en la distribució online i en la gestió de drets digitals per a pel.lícules.
Per atra banda, tenim Hulu, la plataforma creada a partir de molts dels grans canals de televisió i empreses productores per poder gestionar pel seu compte el nou mercat de la televisió digital.
I amb tot aquest moviment, nosaltres, de moment, ens quedem a casa nostra barallant-nos amb lleis que es dediquen a prohibir un tipus de webs dedicades a la distribució ilegal de continguts que, de fet, si les coses es fessin correctament, no tindrien ni tan sols cap raó per existir.
Cultura digital 