La Taronja Mecànica i la Intel·ligència Artificial

Internet i les xarxes socials són un mirall de tot allò que fa que la humanitat sigui meravellosa i, al mateix temps, de totes les deixalles i la misèria que els humans som capaços de crear. Aquest mirall pot generar imatges monstruoses si ens concentrem en temes especialment sensibles.

Des de fa uns mesos començen a haver-hi una quantitat important d’articles acadèmics que analitzen l’alarmant tendència dels moderadors de continguts a cremar-se de la seva feina. El que els anglosaxons anomenen burnout. L’exposició a imatges, vídeos i textos de continguts extrems de forma continuada poden provocar efectes devastadors en la salut mental. “La Taronja Mecànica” va deixar en forma d ficció algunes imatges inesborrables sobre com la sobreexposició a certs continguts afecta el nostre cervell. Avui tenim professionals que dediquen la major part d’hores de la seva jornada laboral a viure en una escena de la pel·lícula de Kubrick.

La intel·ligència artificial pot crear imatges impossibles i escriure tesis doctorals. Però, paradoxalment, que encara necessitem de persones per poder marcar, delimitar i determinar quins són els continguts digitals que vulneren la legalitat i també com s’hi ha d’actuar. Les noves màquines poden superar tots els límits de càlcul possibles, però la misèria, de moment, és només patrimoni de la humanitat.

Les quatre cares del Tetris

Article publicat originalment a EL MÓN D‘AHIR, la tardor del 2020.
Podcast publicat a Caixaforum+, la primavera del 2023.

Un dels jocs més populars del segle XX va ser creat durant la fase final de la guerra freda mentre el bloc de l’est començava a desfer-se. Publicitat com “el primer videojoc arribat de l’altra banda del Teló d’Acer”, la història de la seva creació i posterior comercialització fins arribar a convertir-lo en un èxit mundial podria servir com a argument d’un thriller d’espionatge dels vuitanta.

En aquest precís moment hi ha milers de persones a tot el planeta jugant al Tetris. Les seves set peces apareixen de forma aleatòria a la pantalla del jugador, que ha de ser ràpid a l’hora d’encaixar-les. Segurament, el Tetris ens agrada perquè planteja el repte d’organitzar un present canviant i controlar un futur sempre incert.

Una nova indústria de l’entreteniment

El fenòmen Kings League no és una casualitat. Gran part dels responsables d’aquest èxit massiu incontestable provenen directament de les retransmissions dels esports electrònics. De fet, els partits incorporen molts elements extrets directament dels videojocs, com l’estil, les regles i la utilització de plataformes gratuïtes per retransmetre-ho com Twitch, YouTube o TikTok.

Els experiments previs amb combats de boxa entre gent curiosa o concursos amb globus de regles incomprensibles han acabat fent diana quan s’han atrevit amb l’esport més gran del món. El futbol és fàcil d’entendre i de jugar; més de 250 milions de persones hi juguen cada dia arreu del món.

I aquí hi trobem la clau l’èxit: un esport que coneix tothom explicat d’una manera diferent, pensant tant en els de la generació digital com en els que no han vist mai una retransmissió de League of Legends. Si hi sumem el coneixement dels mecanismes de franquícies esportives mundials com la Copa Davies, el futur d’aquesta lliga pot ser espectacular.

Com qui no vol la cosa, Catalunya s’ha convertit en l’epicentre de tota una nova indústria, encara inclassificable, a mig camí del món audiovisual i l’espectacle en directe. I el Barça, sempre molt atent al món digital, ha marcat un autèntic “gol de penalti” del president.

Més artificial que intel·ligent

La intel·ligència artificial és poc intel·ligent, encara. Estem tot just a l’inici del que alguns anomenen quarta revolució industrial. La primera, va ser la vapor; la segona va arribar amb l’electricitat; la tercera, amb l’electrònica i la quarta l’estem vivint en primera persona liderada per la connectivitat global i la intel·ligència artificial.

Cadascuna d’aquestes revolucions ha rebut oposicions abrandades anunciant que les màquines s’enduran la nostra feina i la dels nostres fills. És curiós veure com els mateixos arguments es repeteixen al segle XIX, al segle XX i, ara, hi tornem en ple segle XXI. Diuen que les persones no tenim por del canvi, sinó de tot allò que podem perdre amb el canvi. La qüestió és, doncs, que la suma sigui positiva.

Si encara no entenem com funciona el cervell humà, com podriem ser capaços de crear intel·ligència?

Perquè aquí és on som exactament. La sorpresa inicial de veure com el ChatGPT ens escriu textos coherents es transforma en incredulitat quan comenca a respondre barbaritats sense sentit o no troba solució a problemes de nivell de primària.

El potencial és descomunal i segur que ens canviarà la vida durant les pròximes dècades. Però el present és, encara, més artificial que no pas intel·ligent.

Jobs, Cook i Luque

Cada vegada que veig el director general d’Apple, Tim Cook, començar una de les seves presentacions, no puc evitar pensar en aquell directiu, de nom Manuel Luque, que als anys 80 va salvar la seva empresa de detergents amb l’eslògan de “busque, compare y si encuentra algo mejor, comprelo”.

Steve Jobs va marcar un estil de lideratge molt personal i les seves presentacions eren imitades arreu del món. Posar al màxim directiu d’una de les empreses més grans del món davant dels periodistes i del públic és un repte del qual Jobs sortia pràcticament sempre guanyador.
Però Tim Cook no és Steve Jobs i Apple sap que tampoc té cap “one more thing” realment potent. Per això, els seus esdeveniments ja no tenen la passió del directe: són freds, pregravats i editats. L’Apple Event ha servit per presentar un nou iPhone (li diuen 14 però no n’és la catorzena versió) acompanyat d’uns nous rellotges i auriculars intel·ligents.

Tot té més memòria, més píxels, més velocitat, però fa temps que la innovació en la tecnologia mòbil ens ha deixat de sorprendre. Haurem d’esperar, com a mínim un any, per poder veure si finalment presenten nou dispositiu que ens torni motivar de debò. Mentrestant, seguirem confirmant que malgrat tot, els de Cupertino són els referents indiscutibles en disseny de producte, experiència d’usuari i també, en els preus.