La caixa del The New York Times

Els diaris són els mitjans de comunicació que més durament han experimentat el canvi de costums comunicatives arran d’internet. La majoria de grans diaris del món disposen d’una edició digital gratuïta que es pot consultar a través del seu web o de qualsevol de les aplicacions per a suports mòbils. Aquesta gratuïtat de continguts i la dependència absoluta de la publicitat com a única via d’ingrés han fet que la situació econòmica de moltes d’aquestes empreses de comunicació sigui crítica.

Des de fa temps, certs mitjans de comunicació s’estan posicionant en contra de la política de gratuïtat total que impera a la xarxa i, liderats pel propietari del poderós grup News Corporation, Rupert Murdoch, estan plantejant noves modalitat de pagament per continguts d’actualitat a la xarxa. Dins d’aquesta dinàmica, segur que un dels moments clau serà quan el 28 de març, el The New York Times, un dels diaris de referència mundial i, especialment a internet, deixi de ser gratuit.

Els que paguen la festa

Distribució, fidelització i monetització. Aquests són els tres pilars que en el poc temps que ha tingut el món dels negocis digitals per crear una mínima cultura empresarial s’han erigit com a fonamentals per sustentar qualsevol projecte que aspiri a ser rendible. El camí és aconseguir captar més audiència a través de continguts atractius i saber transformar aquesta audiència fidelitzada en beneficis a través de subscripcions, publicitat i comerç electrònic.

Qualsevol estratègia fora d’aquest marc pot resultar interessant des del punt de vista tecnològic, però difícilment resultarà rendible per les empreses dedicades a la comunicació. Massa vegades, la visió de conjunt completament es perd a causa de la fascinació per les últimes tendències del sector. Distribució, fidelització i monetització. En el fons, estem parlant de la creació d’un model de negoci que encara no existeix.

Apple TV versus Google TV versus the World

La fusió entre la televisió tradicional i internet està agafant cada vegada més força. Els grans operadors mundials s’estàn posicionant des de fa temps amb estratègies diferents que tenen un mateix objectiu. Convertir-se en els nous grans gestors munials de continguts audiovisuals. Apple TV i Google TV són dues d’aquestes iniciatives, que, lògicament, han topat de forma contundent amb els actuals dominadors d’aquest mercat.

Aquesta setmana, i pràcticament sense avisar, Apple ha posat en marxa a l’estat espanyol el servei de lloguer i compra de pel.lícules a través d’iTunes. Per altra banda, Apple TV, fins ara només disponible als Estats Units, també es pot comprar a casa nostra. El dispositiu, compatible amb Mac i PC, es connecta al televisor i actua com un videoclub online que permet veure pel.lícules d’alta definició. El seu preu és d’uns 120 euros y, a banda del contingut de pagament, pot carregar vídeos de Youtube, Flickr y Mobileme.