La realitat relativa

L’objectivitat no existeix. Es pot parlar de precisar, de contrastar i, fins i tot, d’actuar de bona fe; però quan s’explica una història, sigui quina sigui, sempre passa pel filtre subjectiu de qui l’escriu o l’edita. Els mitjans de comunicació s’han enfrontat als seus desitjos de ser objectius de forma més o menys honesta durant dècades perquè es considerava que aquest era un valor essencial pels lectors, per l’audiència, pel públic. De totes maneres, la revolució digital ha canviat les coses fins a arribar al punt en què molts professionals de la comunicació es pregunten si l’objectivitat és un valor real que cal preservar. La credibilitat i l’objectivitat mai han estat lligades íntimament però els seus camins tendeixen a separar-se de forma constant cada dia que passa.

La mateixa setmana en què es fa públic que Facebook situarà a Catalunya un dels seus centres internacionals de recerca per la millora en la detecció de les notícies falses (“fake news”), l’entitat d’estudis Pew Research ha fet públic un informe que afirma que dos terços dels enllaços publicats a Twitter cap a llocs web populars són publicats per programes automatitzats (“bots”) i no per persones humanes. Els programes d’edició de veu, d’imatge i de vídeo permeten a qualsevol usuari amb coneixements bàsics d’informàtica alterar documents per fer creure que determinades persones han dit o han fet coses que mai han passat realment.

Si l’objectivitat no existeix, la realitat tal i com la coneixíem fins ara deixarà d’existir aviat. Tots plegats ens haurem de fer la idea que aquells vídeos que ens arriben per Whatsapp o per qualsevol de les xarxes socials poden ser reals o poden ser falsos. La credibilitat de la font tampoc serà determinant: normalment aquests continguts ens arriben de persones dels nostres cercles pròxims, gent amb qui confiem i que probablement han compartit aquella notícia sense cap mala intenció. L’efecte de la bola de neu digital. A Catalunya, només durant el darrer any, hem viscut tota mena d’exemples de notícies falses sobre la situació social i política que han estat reenviades, retuitades o compartides amb passió per tots nosaltres.

Un 9/11 socialment digital

És impossible pensar que amb les eines de comunicació de les quals disposem avui s’hagués pogut canviar el gruix dels esdeveniments al voltant dels atemptats de l’11 de setembre del 2011 als Estats Units; de totes maneres, el que és segur és que s’hagués pogut canviar el curs de molts petits esdeveniments, de moltes petites històries personals,  gràcies a l’estat d’hipercomunicació en el qual estem immersos.

Si pensem en l’any 2001, probablement ens sorprendrà pensar que no exisita l’eina fonamental per a l’expansió de les xarxes socials o, ampliant-ho, dels mitjans de comunicació social: no hi havia telèfons intel·ligents a disposició del gran públic. No es podia navegar amb dades més enllà dels missatges de text i de veu deixats al contestador. L’iPhone va comercialitzar-se per primera vegada el 2007 i, per més que a molts usuaris Android convençuts ens dolgui, el telèfon d’Apple ha estat durant quasi una dècada el dispositiu que ha arrossegat la popularització de les pantalles tàctils, les aplicacions i, en conseqüència, les xarxes socials. L’any 2001, el mòbil de referència arreu del món era un Nokia de la línia 3000, aquells telèfons compactes, petits i gruixuts amb una pantalla monocrom que mostraven algun gràfic i permetien jugar a la “Serp”.

Matar al missatger

 

Les aplicacions de missatgeria electrònica s’han transformat una eina estàndard de comunicació amb una velocitat impressionant. Pràcticament no recordem com era el món sense Whatsapp. Aquells missatges SMS que s’havien de pagar a preu d’or però que, tot i això, sortien més econòmics que les trucades, han quedat pràcticament oblidats en unes tarifes planes que pràcticament ningú fa servir. Les companyies de telecomunicacions han quedat fora de joc ràpidament i sense cap capacitat de reacció davant les eines de comunicació que, utilitzant les seves xarxes de dades, han creat fins i tot una nova forma de comunicar-se. De fet, l’aposta unitària de les principals empreses de telecomunicacions del món per fer front a les apps de missatges va ser un projecte fallit anomenat Joyn. El mes de desembre de l’any 2012 publicava en aquest bloc aquest article on s’explicava la complexitat de moment per les empreses de telecomunicacions en aquest àmbit.

Gegants i cabeçuts digitals

 

Les grans corporacions sorgides després de la revolució digital responen a un nou tipus d’empresa i d’empresari. Possiblement, els famosos pioners de la informàtica de consum com Bill Gates o Steve Jobs van començar a marcar el camí per les figures que avui lideren les principals corporacions globals relacionades amb la tecnologia i les dades.

Aquesta llista resumeix amb les dades de tancament de l’any 2015 (i per ordre alfabètic) els ingressos, els beneficis, el nombre de treballadors i el model de negoci principal de 5 grans empreses del món digital a occident: Alphabet/Google, Amazon, Apple, Facebook i Microsoft.

Whatsapp Joyn Line?

Aquest mes s’ha posat en marxa per primera vegada a tot el món el servei Joyn. I ho ha fet a l’estat espanyol a través de l’acord entre les tres grans operadores mòvils del mercat: Movistar, Vodafone i Orange. Aquest servei, que es va presentar com una de les grans fites d’estandarització global del passat Mobile World Congress, permet que els usuaris puguin tenir un servei de missatgeria interoperadores, de tal manera que, sense importar quina sigui la teva companyia de mòbil, pots intercanviar missatges de text, vídeo, fotografies i altres continguts amb els usuaris. Bàsicament és el mateix que fa el servei Whatsapp des de fa molt de temps. En teoria l’avantatge de Joyn és la seguretat, la garantia de les companyies que el recolzen i el fet que vingui preinstalat en la majoria de nous dispositius mòbils.

Curiosament, la lluita fins ara infructuosa de la indústria de telecomunicacions per arribar a acords estàndard de comunicació de dades entre els usuaris, ha portat que el primer llançament mundial del que en teoria hauria de ser el nou estàndar, coincideixi amb les millors dades de la història del servei Whatsapp i els rumors de la seva compra per part de Facebook.

L’anunci de la posada en marxa de Joyn també coincideix, i no és un fet menor, amb l’expansió espectacular que està assolint el servei d’origen asiàtic Line. Aquesta aplicació, amb més de 85 milions d’usuaris en més d 231 països, suposa un pas més enllà del que fins ara havia proposar Whatsapp. La seva empresa creadora és Next Human Network, una spin-off del Naver, el portal de continguts amb més èxit a Corea. L’èxit assolit a Corea, i sobretot al Japó, han transformat Line, en una espècie d’aplicació de moda.