Alibabà i els 40 hackers

Playstation, LinkedIn, MySpace i ara, Yahoo. Una llista que queda encapçalada pel robatori de dades personals de cinc-cents milions d’usuaris que Yahoo va fer pública ahir. És el robatori massiu de dades més gran dels quals se’n té coneixement.

De fet, la filtració es va produïr fa dos anys, l’any 2014, coincidint curiosament amb l’operació que Yahoo va dur a terme venent 140 milions d’accions d’Alibabà, el gegant xinès del comerç electrònic. Yahoo va transformar aquesta operació en un últim intent desesperat de salvar l’empresa que havia estat símbol de la revolució punt com de finals dels noranta. Trista ironia del destí. Fa dos anys, al mateix moment en què Yahoo es feia d’or amb la venda d’accions d’Alibabà, els quaranta hackers estaven entrant per la porta del darrera per pispar-li la cartera, les dades i ves a saber què més dels seus usuaris.

No se sap qui han estat els hackers ni quin és el país que, segons insinuen, els ha finançat. Tampoc com pot acabar la venda de Yahoo a Verizon pactada aquest estiu. Moltes perguntes, però només una certesa: si ets usuari de Yahoo, canvia immediatament la teva contrasenya.

Apple i el futur dels videojocs

Un dels sectors de la indústria digital que amb més passió ha rebut la sortida al mercat del nou iPad d’Apple és el de les empreses de videojocs. Els jugadors i les empreses de desenvolupament d’entreteniment digital són claus pel futur dels continguts en dispositius mòbils i Apple ho ha tingut clar des de fa temps. Segurament les desenvolupadores de videojocs han estat les més ben tractades de totes les indústries culturals per part del gegant nordamericà.

Per aprofitar l’impacte de la sortida del nou iPad molts dels jocs clàssics han estat reeditats amb l’objectiu de fer lluir el nou potencial tecnològic de l’aparell. Les empreses de continguts saben millor que ningú que en el moment de comprar el nou aparell és quan l’usuari genera un nivell més elevat de despesa en compres de productes digitals per tal d’experimentar amb el potencial del dispositiu.

La lletra petita de Sony

Al PlayStation Meeting 2011 celebrada Tokyo, el president de Sony Computer Entertainment, Kaz Hirai, va anunciar pràcticament per sorpresa la consola successora de la PlayStation Portable. La màquina, que tota la premsa especialitzada anomena PSP2, té, de moment, el nom en clau NGP (les inicial de Next Generation Portable).

Sony ha aconseguit amb aquest anunci tornar-se a posar al capdavant de l’actualitat mundial de la indústria de l’electrònica de consum només una setmana després de la presentació mundial de la 3DS, la gran aposta portàtil de Nintendo.

El que Sony ha deixat veure de la consola és espectacular. Destaquen la seva potència gràfica, quatre vegades més potent que els millors terminals mòbils de l’actualitat (inclòs l’iPad) i una gran aposta per la connectivitat i les xarxes socials.

Curiosity killed the cat!

Sony també aposta per convertir-se en un distribuidor de continguts d’entreteniment. De fet, la majoria de grans marques del sector de l’electrònica de consum estan seguint el mateix camí; i quan el segueixen, es troben amb altres competidors, que procedeixen de sectors diversos, que han arribat a la mateixa conclusió: l’autèntic marge de negoci es troba en els continguts. Les pel.lícules, la música, els videojocs, els llibres i tot el que s’hi pugui afegir. Fins ara, Apple ha sabut liderar aquest mercat gràcies a iTunes, un sistema revolucionari que molts altres han volgut imitar. Per competir amb iTunes, Sony ha creat una plataforma amb un nom realment terrible: Qriocity.

Sense fer massa soroll, Qriocity es va llançar als Estats Units al passat mes d’abril. I aquesta setmana es posa en marxa a Europa, concretament a França, Alemanya, Italia, Regne Unit i Espanya. El gran objectiu de Sony és aconseguir unificar la forma com els seus aparells accedeixen als continguts. Un repte que s’han pres seriosament si es té en compte que tots els nous televisors de la marca, juntament amb els ordinadors, els reproductors de BluRay, la Playstation 3 i la resta de dispositius que apareguin al mercat portaran instal·lat el Qriocity.

La televisió ja no és el que era

La setmana passada es va celebrar a Cannes l’edició d’aquest any del MIPCOM, un dels esdeveniments més important sobre televisió a nivell mundial. Des de fa 25 anys, cada mes d’octubre es donen cita a la costa blava els principals canals, productores i distribuidores de televisió per presentar les seves novetats. De totes maneres, des de fa cert temps, uns nous jugadors han aparegut a l’entorn del mercat, cada vegada amb més força. Es tracta dels gegants de la comunicació digital.

Cada vegada està més clar que la televisió deixarà de ser una parell connectat a una antena receptora de canals, per passar a ser una pantalla connectada a la xarxa i a totes les possiblitats d’interactivitat que la xarxa ofereix. L’antic servei de Teletext queda substituit per moderns sistemes de connexió a tot tipus de continguts batejats amb el nom de Connected TV.