Google World

Google acaba de complir 14 anys convertida en la més gran empresa mundial de la nova economia digital. La companyia es va fundar un 4 de setembre de 1998 i el cercador es va estrenar oficialment el 27 de setembre del mateix any. Precisament el cercador, l’emblema de Google, va ser el projecte de la tesi doctoral dels dos fundadors de la companyia, Larry Page y Sergey Brin. Catorze anys més tard, marques com Android, Chrome, YouTube, Gmail, Google Maps o Google Drive, estan presents de forma permanent en la vida diària de milers de milons de persones a tot el món.

En un anàlisi objectiu de l’èxit aclaparador de Google resulta impossible destriar quines estratègies han estat clarament planificades i quines han estat fruit de ser presents al lloc indicat al moment oportú. Però no hi ha cap dubte que és pràcticament impossible trobar un cas històric amb una sèrie encadenada de decisions empresarials tan encertades per a la creació de nous models de negoci.

Núvols i clarianes

Tot i que fa molt de temps que els experts anuncien que les aplicacions basaden en els serveis basats al núvol seran les majoritaries, la realitat és que a la majoria d’ordinadors de tot el món hi ha programes instal.lats que s’utilitzen bàsicament per treballar. Els processadors de textos, les fulles de càlcul o els gestors de correu electrònic que s’utilitzen, especialment en l’àmbit professional, estan preinstal·lats als discos durs de la majoria d’ordinadors.

De totes maneres, sembla que les prediccions a favor del creixement de les aplicacions al núvol sembla que es comencen a fer realitat. Els primers canvis substancials en la compra de programes sempre arriben des del sector públic. Són les administracions públiques les que tenen capacitat per a realitzar contractacions milionàries i de canviar tendències. Als Estats Units, Google acaba de guanyar un contracte que pot començar a fer decantar la balança en favor dels serveis al núvol.

El primer any del futur de Google

S’acaba de celebrar el primer any de Larry Page com a conseller delegat de Google. I realment ha estat un any intens. Tot i que el negoci fonamental de la companyia és el seu cercador, les xifres de la resta de línies de negoci és impressionant. YouTube compta amb 800 milions d’usuaris que pugen una hora de vídeo per segon, el servei de correu electrònic GMail té 350 milions d’usuaris i el navegador Chrome més de 200 milions. L’aposta més important d’aquest any ha estat la de la xarxa social Google+, que va superar els 100 milions d’usuaris el juny de 2011, i que de moment, segons la companyia, està en una fase molt inicial d’integració.

Larry Page va ser conseller delegat de Google durant els primers anys de la companyia. Aquest càrrec el va cedir a Eric Schmidt, un veterà les des empreses de nova economia, amb la voluntat de consolidar posicions i guanyar visió a llarg termini. Quan ara fa un any, Schmidt va deixar de nou el seu càrrec de màxim executiu a Larry Page, l’empresa s’havia convertit en un gegant de l’economia global, poseïdor de pràcticament el 50 per cent de la publicitat que es compra a internet.

El magatzem de Google

Aquesta setmana el Wall Street Journal ha avançat quin serà el nou producte que Google llançarà al mercat. Tot i que el nom comercial final encara no està decidit, els mitjans especialitzats l’han batejat com a Google Drive.

El nou servei suposarà l’entrada de Google als serveis de magatzems de dades al núvol, seguint la línia dels serveis presentats per Amazon o per Apple durant el darrer any. Per altra banda, planteja una seriosa amenaça per substitució a serveis com Dropbox que porten anys treballant el mercat dels magatzems digitals en línia.

Google no és gratis

Google ha presentat la seva nova política de privacitat unificada que permetrà unir les dades dels usuaris en més de 70 dels serveis que ofereix a l’actualitat. Fins ara els usuaris acceptaven un document sobre el permís d’utilització de les seves dades personals per cadascun dels serveis com Gmail, GTalk, Google+ o Picasa. A partir del dia 1 de març en canvi, tots els serveis de Google es relacionaran amb les dades dels seus usuaris a través d’un únic document. Evidentment, quedaran fora d’aquesta política unificada els serveis que no requereixen donar-se d’alta per poder ser utilitzats, com el cercador, Google Books o YouTube. Tampoc afectarà a l’activació dels telèfons Android.

La polèmica ha estat especialment rellevant perquè els serveis de Google són dels més utilitzats a la xarxa i han encadenat durant els darrers anys certes crisis important respecte la protecció de dades dels seus usuaris.