Ampliació del camp de batalla

La capacitat de poder consumir continguts digitals en les múltiples plataformes i dispositius dels quals disposem ha estat l’eix central de les presentacions més innovadores del passat E3. L’esdevinment, anomenat Electronic Entertainment Expo, es celebra anualment a Los Angeles i representa l’epicentre de la indústria mundial de l’entreteniment digital.

En l’edició 2012, dos dels grans jugadors en el sector dels videojocs com son Microsoft i Nintendo, han apostat per ampliar l’experiència de joc, el consum de continguts àudiovisuals i les activitats socials més enllà de les tradicionals consoles. La Wii U i l’XBox Smart Glass ho demostren.

Nintendo segueix el camí de Sega

Nintendo ha entrat en una espiral negativa de la qual li resultarà molt difícil sortir. Per primera vegada en pràcticament 30 anys, la multinacional japonesa ha previst tancar l’any fiscal en pèrdues. Falten poques setmanes per tancar l’any fiscal japonès i les xifres no han millorat de forma suficient com per fer girar una perspectiva negativa que ja s’anunciava fa més d’un any.Un dels elements clau per entendre la devallada de Nintendo és el fracàs econòmic que ha suposat la seva consola portàtil 3DS. Paradoxalment, la 3DS manté amb unes xifres espectaculars per un producte d’electrònica de consum. Ha venut més d’11 milions d’unitats arreu del món (330.000 de les quals a l’estat espanyol). Però les pervisions comptaven superar els 16 milions en un any i, a més, amb un preu superior.

Miyamoto i la muntanya russa de Nintendo

Shigeru Miyamoto ha anunciat que comença la seva retirada. Ho ha fet de forma suau, molt del seu estil, per tal de no causar cap terratrèmol mediàtic a través una entrevista a la revista nordamericana Wired. De totes maneres, resulta difícil que les paraules de Miyamoto, manifestant que s’apartarà de la primera línia d’acció dels grans projectes per centrar-se en activitats més petites, passin desaparcebudes a ningú.

L’actual director general de Nintendo EAD, la divisió creativa del gegant japonès de l’entreteniment digital, és probablement un dels personatges més influents de la cultura mundial de finals del segle XX i principis del XXI. Actualment té 59 anys i al llarg de la seva trajectòria professional ha creat algunes de les icones més potents de la història dels videojocs. Icones que han traspassat el món de l’entreteniment digital i s’han instaurat com a autèntics referents culturals internacionals capaços de traspassar barreres culturals, idiomàtiques i ideològiques.

Perquè Nintendo perd diners

Aquesta setmana s’han encès les alarmes a la seu de Nintendo, el gegant japonès que domina l’entreteniment digital de forma pràcticament incontestable durant els darrers 25 anys. Fonts de la companyia japonesa han anunciat que entre els mesos d’abril i setembre d’aquest any han registrat unes pèrdues de prop de 25 milions de dòlars. I la notícia és especialment preocupant pels seus directius perquè es tracta de la primer pèrdua neta de la companyia des de fa set anys.

Per analitzar les causes del mal rendiment econòmic de Nintendo, podem trobar motius macroeconòmics, especialment a causa de la pujada en la cotització del yen que ha perjudicat les exportacions. I també podem trobar problemes d’estratègia de la pròpia companyia. Ja que molts consideren que va ser un error anunciar amb tant de temps la sortida d’una nova consola com la Nintendo 3DS amb més de mig any d’antelació, ja que ha frenat les vendes dels sitemes actuals.

Consum i videojocs

Aquests dies l’actualitat del món de l’entreteniment digital ha estat marcada per la presentació de l’estudi anual de consum d’entreteniment digital. Que tot i una important devallada econòmica, demostra que la indústria de l’entreteniment digital s’afiança com la indústria cultural més potent de l’estat.

aDeSe, s l’associació espanyola de distribuidors i editors de software  d’entreteniment. Es va constituir el 1997 i actualment està integrada per 18 empreses que representen el 90 per cent del consum del mercat a l’estat espanyol.