Google baixa del núvol

Google ha estat des de sempre una empresa digital. L’èxit global del seu cercador a finals dels 90 va marcar els passos de la majoria dels seus productes d’èxit: Gmail, Drive, YouTube o el sistema operatiu Android són tots serveis basats en la ubiquitat i l’accés a través de múltiples dispositius.

Amb la presentació d’ahir, Google fa el pas definitiu cap a la seva transformació en una empresa que dissenya i ven aparells. La intel·ligència artificial i la realitat virtual són els motors d’aquest canvi.

Els nous aparells marca Google en són el millor exemple: un telèfon mòbil d’última generació, unes ulleres de realitat virtual, un assistent digital que controla la casa intel·ligent o un amplificador de WiFi.

Els gegants digitals es transformen. Google deixa formalment de ser una empresa digital, com també han fet Microsoft o Amazon; i mentrestant Apple amplia els serveis online. Són 4 empreses amb uns inicis i una història completament diferents, però ben aviat seran impossibles de distingir.

Assistents virtuals

 

Assistents virtuals, així és com de moment anomenem els sistemes interactius que ens permeten relacionar-nos amb ordinadors a través de la nostra veu i del teclat com si es tractés d’un assistent en totes les activitats de la nostra vida que es poden dur a terme digitalment.

Què podem fer amb un assistent virtual? Es pot utilitzar un assitent virtual per fer qualsevol tipus de pregunta que es pugui resoldre amb dades disponibles a la xarxa o al seu propi sistema del que se’n podria anomenar “intel·ligència artificial”.

Podem demanar-li que ens informi sobre el temps, sobre notícies concretes i que ens les llegeixi en veu alta. Però també podem connectar-lo a altres aparells de l’internet de les coses i, en aquell moment, adquireix una dimensió completament nova: encendre i apagar els llums, l’aire condicionat o la calefacció a temperatures concretes, engegar o aturar la televisió i els reproductors de música amb un contingut concret, etc. Fins i tot, en terrenys  més pràctics poden servir de guies per a la cuina recordant llistes de compra i encarregant-les online, buscant noves receptes amb les seves quantitats i proporcions o fins i tot servir com a comptador de temps.

Els assistents virtuals més populars en l’actualitat són Siri d’Apple i Cortana de Microsoft, però la innovació de tenir un aparell propi, un dispositiu que està connectat a la xarxa i que a través dels seus altaveus serveix com a majordom virtual és que que probablement marcarà la diferència en els pròxims anys; en aquest terreny són pioners l’Amazon Echo amb la seva Alexa o Google Home amb el seu Google Assistant. Un estudi de Tractica afirma que acabarem el 2016 amb més de 500 milions de persones utilitzant assistents virtuals a tot el món; una xifra que agumentarà fins als 1.800 milions de persones el 2021.

Gegants i cabeçuts digitals

 

Les grans corporacions sorgides després de la revolució digital responen a un nou tipus d’empresa i d’empresari. Possiblement, els famosos pioners de la informàtica de consum com Bill Gates o Steve Jobs van començar a marcar el camí per les figures que avui lideren les principals corporacions globals relacionades amb la tecnologia i les dades.

Aquesta llista resumeix amb les dades de tancament de l’any 2015 (i per ordre alfabètic) els ingressos, els beneficis, el nombre de treballadors i el model de negoci principal de 5 grans empreses del món digital a occident: Alphabet/Google, Amazon, Apple, Facebook i Microsoft.

5 dispositius de realitat virtual

 

5. Microsoft Hololens (aprox. 3000€ però només per a desenvolupadors)

El més innovador i sorprenent de tots els aparells que s’estan desenvolupant. Es tracta d’unes ulleres que mesclen la realitat augmentada i l’holografia amb resultats molt sorprenents.

https://www.microsoft.com/microsoft-hololens/en-us

 

4. Google Cardboard (des de 15€)

La manera més senzilla d’entrar al món de la realitat virtual i els vídeos en 360, un simple cartró serveix per comprovar-ho.

https://vr.google.com/cardboard/

 

3. HTC Vive (aprox. 900€)

Un model excel·lent pel que fa a resolució i potencial. Requereix un ordinador connectat i la instal·lació d’elements de control de posició que detecten per on ens movem i ho apliquen a la realitat virtual.

https://www.htcvive.com/eu/

 

2. Oculus Rift (aprox. 600€)

Probablement el més conegut dels dispositius de realitat virtual. Va començar essent una exitós projecte de Kickstarter i ha acabat formant part del grup d’empreses de Facebook. A l’igual que les HTC Vive, també requereix d’un ordinador al qual es connecta amb un cable.

https://www3.oculus.com/en-us/rift/

 

1. Samsung Gear VR (aprox. 100€)

La millor mostra de com pot arribar a ser de senzilla i massiva la realitat virtual. Utilitzant el nostre telèfon mòbil com a base l’experiència de les Samsung VR no es pot comparar amb cap altre dels dipositius actuals. Aporta una altíssima qualitat gràfica i de continguts amb una llibertat de moviments única i un preu assequible.

http://www.samsung.com/global/galaxy/wearables/gear-vr/

El cervell mundial

L’edició 2013 del Festival de Cinema Independent de Sundance, compta amb la pel.lícula documental de producció catalana Google i el cervell mundial (‘Google and the World Brain’) en la seva Selecció Oficial. El documental explica la història d’un projecte anomenat Google Books, en el qual Google es va proposar escanejar tots els llibres escrits per la humanitat, amb la intenció de recopilar la totalitat del coneixement mundial i, fins i tot, crear una forma d’intel·ligència superior. La pel·lícula, que ha estat filmada als Estats Units, Europa, Àsia i Amèrica Llatina, ens fa passejar per algunes de les biblioteques més privilegiades del món actual. De Harvard a Montserrat, passant per les més grans biblioteques de Pequín, París o Heidelberg.

Des de fa milers d’anys, s’ha intentat recopilar, catalogar i organitzar d’alguna manera els seus coneixements per tal de preservar-los. La Biblioteca d’Alexandria, els grans centres de coneixement dels monestirs medievals o la revolució enciclopedista francesa han estat passos orientats en la mateixa direcció. El coneixement és poder. I tenir la capacitat de tenir tot el coneixement de la humanitat concentrat en un sol espai ha estat un somni recurrent durant molts segles.