Internet i les xarxes socials són un mirall de tot allò que fa que la humanitat sigui meravellosa i, al mateix temps, de totes les deixalles i la misèria que els humans som capaços de crear. Aquest mirall pot generar imatges monstruoses si ens concentrem en temes especialment sensibles.
Des de fa uns mesos començen a haver-hi una quantitat important d’articles acadèmics que analitzen l’alarmant tendència dels moderadors de continguts a cremar-se de la seva feina. El que els anglosaxons anomenen burnout. L’exposició a imatges, vídeos i textos de continguts extrems de forma continuada poden provocar efectes devastadors en la salut mental. “La Taronja Mecànica” va deixar en forma d ficció algunes imatges inesborrables sobre com la sobreexposició a certs continguts afecta el nostre cervell. Avui tenim professionals que dediquen la major part d’hores de la seva jornada laboral a viure en una escena de la pel·lícula de Kubrick.
La intel·ligència artificial pot crear imatges impossibles i escriure tesis doctorals. Però, paradoxalment, que encara necessitem de persones per poder marcar, delimitar i determinar quins són els continguts digitals que vulneren la legalitat i també com s’hi ha d’actuar. Les noves màquines poden superar tots els límits de càlcul possibles, però la misèria, de moment, és només patrimoni de la humanitat.