Amazon es prepara pel futur

Netflix l’empresa nordamericana especialitzada en la distribució de vídeo digital ha anunciat els seus plans per entrar al mercat europeu i els seus competidors han reaccionat de forma immediata. Segurament, la resposta més espectacular ha estat la d’Amazon. El gegant del comerç electrònic ha comprat la part d’accions que li mancaven per fer-se amb el control de l’empresa britànica Lovefilm, una mena de clon europeu de Netflix, que ja compta amb prop d’un milió i mig de suscriptors.

De fet, la història de Netflix i la de Lovefilm són pràcticament simètriques. Les dues empreses van començar amb un sistema d’enviament per correu de DVD’s de lloguer que els seus subscriptors retrornaven després d’haver utilitzat. I totes dues es han seguit els mateixos passos en el camí de la digitalització de continguts, convertint-se en un autèntic servei de vídeo sota de demanda completament digital.

Netflix i la demanda latent

La descàrrega de continguts audiovisuals de forma ilegal per part d’usuaris d’arreu del món respon més a una necessitat latent insatisfeta que no pas al simple plaer de la descàrrega i el pirateig de continguts. Els usuaris que volen veure pel.lícules, sèries o continguts audiovisuals de forma ràpida i senzilla no troben, a casa nostra, una oferta que els garanteixi aquest servei.

Els ciutadans dels Estats Units i Canadà, o, com a mínim, les persones amb una adreça física en aquests països tenen a la seva disposició alguns dels serveis més innovadors en aquest àmbit. Segurament, de tots ells, un dels més sorprenents és Netflix. Aquesta empresa, creada el 1997, va expandir el seu negoci amb un sorprenentment efectiu sistema de lloguer de DVD i de BluRay. Lluny d’emular els gegants caiguts dels videoclubs dels 80 i 90 com Blockbuster, Netflix va basar el seu sistema en l’enviament per correu postal (sí, per correu postal!) de les pel.lícules que l’usuari demana a través de la seva web. A més, l’usuari paga una tarifa fixa mensual que li permet demanar tantes pel.lícules com vulgui mentre només en tingui una a casa en cada moment.

Curiosity killed the cat!

Sony també aposta per convertir-se en un distribuidor de continguts d’entreteniment. De fet, la majoria de grans marques del sector de l’electrònica de consum estan seguint el mateix camí; i quan el segueixen, es troben amb altres competidors, que procedeixen de sectors diversos, que han arribat a la mateixa conclusió: l’autèntic marge de negoci es troba en els continguts. Les pel.lícules, la música, els videojocs, els llibres i tot el que s’hi pugui afegir. Fins ara, Apple ha sabut liderar aquest mercat gràcies a iTunes, un sistema revolucionari que molts altres han volgut imitar. Per competir amb iTunes, Sony ha creat una plataforma amb un nom realment terrible: Qriocity.

Sense fer massa soroll, Qriocity es va llançar als Estats Units al passat mes d’abril. I aquesta setmana es posa en marxa a Europa, concretament a França, Alemanya, Italia, Regne Unit i Espanya. El gran objectiu de Sony és aconseguir unificar la forma com els seus aparells accedeixen als continguts. Un repte que s’han pres seriosament si es té en compte que tots els nous televisors de la marca, juntament amb els ordinadors, els reproductors de BluRay, la Playstation 3 i la resta de dispositius que apareguin al mercat portaran instal·lat el Qriocity.