5 dispositius de realitat virtual

 

5. Microsoft Hololens (aprox. 3000€ però només per a desenvolupadors)

El més innovador i sorprenent de tots els aparells que s’estan desenvolupant. Es tracta d’unes ulleres que mesclen la realitat augmentada i l’holografia amb resultats molt sorprenents.

https://www.microsoft.com/microsoft-hololens/en-us

 

4. Google Cardboard (des de 15€)

La manera més senzilla d’entrar al món de la realitat virtual i els vídeos en 360, un simple cartró serveix per comprovar-ho.

https://vr.google.com/cardboard/

 

3. HTC Vive (aprox. 900€)

Un model excel·lent pel que fa a resolució i potencial. Requereix un ordinador connectat i la instal·lació d’elements de control de posició que detecten per on ens movem i ho apliquen a la realitat virtual.

https://www.htcvive.com/eu/

 

2. Oculus Rift (aprox. 600€)

Probablement el més conegut dels dispositius de realitat virtual. Va començar essent una exitós projecte de Kickstarter i ha acabat formant part del grup d’empreses de Facebook. A l’igual que les HTC Vive, també requereix d’un ordinador al qual es connecta amb un cable.

https://www3.oculus.com/en-us/rift/

 

1. Samsung Gear VR (aprox. 100€)

La millor mostra de com pot arribar a ser de senzilla i massiva la realitat virtual. Utilitzant el nostre telèfon mòbil com a base l’experiència de les Samsung VR no es pot comparar amb cap altre dels dipositius actuals. Aporta una altíssima qualitat gràfica i de continguts amb una llibertat de moviments única i un preu assequible.

http://www.samsung.com/global/galaxy/wearables/gear-vr/

Blackberry juga amb Android

El passat mes d’octubre RIM, l’empresa propietaria de Blackberry, anunciava la seva entrada al mercat dels tablets amb un aparell anomenat Blackberry Playbook. En un moment d’eferversència d’aquest tipus de productes gràcies a l’èxit en part inesperat de l’iPad, Blackberry es sumava a la llista d’empreses que estaven desenvolupant aquest tipus de dispositius, amb una diferència important. La gent de RIM apostaven per tenir un sistema operatiu propi, com el que tenen als telèfons, en lloc de sumar-se a la majoritària opció d’Android, com a competència unificada al lideratge d’Apple i el seu iOS.

L’aposta per un sistema operatiu propi era especialment arriscada tenint en compte que tothom coincideix en què la clau de l’èxit dels tablets no és l’aparell en si mateix, sinó les aplicacions que s’hi poden utilitzar. Si les empreses que realitzen aplicacions han de programar-les per triplicat, és previsible que per ajustar els costos senzillament les programin per a iPad i per a tabletes Android, deixant el sistema de Blackberry a part.

Aquest temor a quedar-se al marge dels millors programes ha fet que RIM anunciés aquesta setmana un canvi d’estratègia inesperat i sorprenent.

Qui és qui a la guerra dels smartphones

El sector de la telefonia mòbil és el que més influència global té en l’àmbit de la comunicació. I dins de les seves ofertes, els smartphones són la categoria de més creixement durant els darrers anys. El futur és de les economines d’escala i dels telèfons intel.ligents i, per aquest motiu, les principals marques de desenvolupament d’aparells i de sistemes operatius mòbils estan protagonitzant una lluita igualadíssima per aconseguir dominar la quota de mercat més àmplia possible.

Fa pocs dies s’ha publicat un estudi de Nielsen que mostra una radiografia actual de la lluita pels smartphones als Estats Units i que dóna claus per entendre com evolucionarà el sector arreu del món.

A la pregunta sobre qui està guanyant la lluita dels telèfons mòbils de nova generació la resposta depèn de si s’analitza des del punt de vista dels sistemes operatius o dels aparells.