Mickey Mouse i la maduresa de YouTube

La web de vídeos en xarxa Youtube està canviant de forma profunda les bases del seu model de negoci. Des de fa temps, Youtube està negociant amb canals de televisió i productores de cinema per aconseguir augmentar la presència de continguts de qualitat i fins i tot exclusius als seus canals.

Fa un parell de setmanes es va llançar el primer d’un centenar de canals exclusius en aquesta plataforma, anomenat Clevver TeVe. Seran canals gratuïts amb continguts pensats per ser consumits per les generacions digitals acostumades a les durades habituals dels vídeos de Youtube. En aquesta mateixa línia, aquesta setmana s’ha fet públic l’acord que Disney i Youtube portaven negociant des de feia més d’un any.

Dues formes de viure als núvols

El futur cada vegada més pròxim de la informàtica i les seves aplicacions passa pel cloud computing. Un concepte relativament recent, que a casa nostra s’ha traduit de forma literal com la computació al núvol.

Segurament, Google és l’empresa que més ha explotat les possiblitats de treballar a través d’aplicacions, serveis i magatzems de dades al núvol de cara al gran públic. Però ha estat Apple, una altra vegada, que de forma senzilla i literal, ha posat el nom del núvol a la primera plana de l’actualitat teconològica.

El nou servei presentat pel mateix Steve Jobs, sota el nom d’iCloud, porta la visió d’Apple del núvol a tot l’univers d’aparells i sistemes operatius de la marca.

El paradoxal futur de la indústria musical

La música és segurament la indústria cultural que més aviat es va veure afectada de forma dramàtica a causa de l’aparició d’internet. Des de finals dels anys 90, la indústria musical ha intentat trobar, sense aconseguir-ho, un nou model de negoci que la faci viable.

El que és evident és que el moviments al voltant del nou consum de música a la xarxa s’estan accelerant amb la presència dels grans noms del sector. Google, Apple, Amazon, Sony i fins i tot Hewlett Packard tenen el consum de música online al seu punt de mira més immediat. Com ho afrontarà cadascun d’ells?

Apple marca les normes

La venda de productes digitals a través de botigues virtuals serà l’área del comerç minorista que més s’expandirà durant els pròxims anys. Comprar música, llibres, pel.lícules, videojocs o qualsevol altre contingut a través de qualsevol dispositiu electrònic és cada vegada més habitual. I és per aquest motiu que comencen aparèixer els primers conflictes entre els principals propietaris d’aquestes botigues virtuals.

En una acció tàctica, però de gran repercussió estratègica, Apple ha eliminat l’aplicació del Sony eReader de la seva botiga virtual. Amb aquesta aplicació, els usuaris d’iPhone o iPad podien accedir als llibres o continguts editorials de Sony a través dels dispositius d’Apple. El motiu de prohibir la venda d’aquesta aplicació és que, una vegada descarregat, permetia comprar continguts de fora de l’entorn d’Apple, amb la conseqüent pèrdua de marge de benefici.

Immediatament després, ha fet públic que posa en marxa un sistema de subscripcions a continguts que feia molt de temps que els editors i els usuaris reclamaven. Aquest sistema permet que l’usuari pugui subscriure’s a revistes i diaris des de la seva pròpia compta d’iTunes.

Els que paguen la festa

Distribució, fidelització i monetització. Aquests són els tres pilars que en el poc temps que ha tingut el món dels negocis digitals per crear una mínima cultura empresarial s’han erigit com a fonamentals per sustentar qualsevol projecte que aspiri a ser rendible. El camí és aconseguir captar més audiència a través de continguts atractius i saber transformar aquesta audiència fidelitzada en beneficis a través de subscripcions, publicitat i comerç electrònic.

Qualsevol estratègia fora d’aquest marc pot resultar interessant des del punt de vista tecnològic, però difícilment resultarà rendible per les empreses dedicades a la comunicació. Massa vegades, la visió de conjunt completament es perd a causa de la fascinació per les últimes tendències del sector. Distribució, fidelització i monetització. En el fons, estem parlant de la creació d’un model de negoci que encara no existeix.