Coincidint amb la seva entrada a PROA, DEVICAT va fer públiques les dades segons les quals 650 milions de jugadors d’arreu del món s’han descarregat o han comprat videojocs produïts fins a la data per les empreses catalanes. El volum de negoci acumulat que s’ha generat a Catalunya durant els últims sis anys és de mil milions d’euros. La facturació anual suposa el 40% de la facturació total de l’estat espanyol. L’expectativa és que el sector del videojoc superi els 600 milions d’euros de facturació l’any 2019 i els 4.600 llocs de treball. Una de les dades més rellevants de l’informe és la que afirma que més del 80% de les empreses catalanes factura drets de propietat intel·lectual propis.
Avui ja no ens cal esforçar-nos en explicar que els videojocs són un sector creatiu i cultural amb un potencial econòmic i d’internacionalització evident. En canvi, resulta molt estimulant centrar els esforços explicar els beneficis que l’àmbit de la creativitat i la propietat intel·lectual que aquest sector pot generar. La competitivitat en termes tecnològics, financers o de recursos humans és clau, però el fet de formar part d’un mercat global altament competitiu genera una necessitat evident d’invertir esforços en l’àmbit creatiu per tal de diferenciar-se. Ser únics. La creativitat és un terreny on els artistes catalans han excel·lit des de sempre en les més diverses disciplines.
La consideració dels videojocs dins el món cultural ha anat creixent sense parar des de la seva aparició com a fenomen de masses als anys 70. Però el pas definitiu cap a la consolidació de la visió artística i cultural dels videojocs s’està produint des de les institucions dedicades a investigar i a mostrar el patrimoni cultural. L’any 2012, el MoMA (Museu d’Art Modern de Nova York) va decidir dedicar una part de la seva col·lecció als videojocs. Els criteris de la col·lecció van més enllà de la valoració estètica dels jocs, centrant-se en molts altres aspectes que van des de l’elegància del codi de programació fins al disseny de l’experiència de joc. Un equip d’experts de l’àmbit universitari, experts legals en conservació digital, historiadors i crítics que van ajudar a fer una llista dels primers 40 jocs escollits per formar part del fons de conservació del museu. Així doncs, Pacman de Toru Iwatani descansa al costat de les senyoretes del carrer d’Avinyó de Picasso.
Diuen que els museus del futur no tindran parets. Estaran conformats de sales infinites on totes les formes artístiques creades per la humanitat gaudiran del seu espai. Seria bonic que nosaltres formem part d’aquests futurs temples digitals de l’art i el coneixement, també, per haver creat obres mestres universals de l’art interactiu.
Cultura digital 