Game over. Continue?

Barcelona perdrà probablement l’organització de l’esdeveniment comercial de videojocs de referència de l’estat. Tal com s’ha anunciat, la Barcelona Games World es continuarà celebrant; però, per dir-ho ras i curt, és com si algú intentés organitzar un congrés de mòbils sense la GSMA: es pot fer, però no es pot comparar des de cap punt de vista.

Les grans empreses del sector optaran per tornar a Madrid perquè moltes d’elles pensen que mai havia d’haver marxat. No es tracta d’inestabilitat política ni de 155. L’associació espanyola d’empreses de videojocs (AEVI) va fer servir Barcelona per castigar la manca de suport que havia rebut a Madrid. Però ara, amb les administracions madrilenyes sincronitzades, el retorn ha estat qüestió de temps.

És difícil mantenir una fira d’aquestes característiques. Però això no vol dir que no ens preguntem respecte les poques eines que des de Catalunya hem tingut per intentar retenir un esdeveniment com aquest. I no es tracta només de diners.

Ara toca començar a patir per la possible marxa de GameLab, el congrés de referència mundial que tenim aquí des del 2011, amb un dels consells assessors més potents del món. L’interès des de Madrid s’ha fet evident arran del darrer Mobile World Congress, però la seva permanència depèn de si, des d’aquí sabem fer bé les coses, o no.

Pastilla blava o pastilla vermella?

 

La realitat virtual és una d’aquelles coses que sembla que hagi existit des que tenim memòria. Fa anys, dècades, que veiem a persones amb uns aparells grans enganxats davant dels ulls (alguns en diuen ulleres, d’altres en diuen cascos) que ens han de transportar a altres mons, altres universos. La veritat, però, és que fins avui la majoria d’experiències de realitat virtual eren un desastre; un frau, pràcticament.

Hi ha hagut moltes pel.lícules que han abordat la realitat virtual des del cinema. Segur que molts recordeu “The Lawnmover Man”, “Ell tallador de gespa”, de Brett Leonard estrenada el 1992, però també vam tenir “Virtuosity” del mateix director amb Denzel Washington del 1995 o “Johnny Mnemonic” també del 1995 amb Keanu Reeves. Després vam veure la magistral “Existenz” de David Cronenberg del 1999. De pel.lícules sobre una realitat digital paral·lela a la nostra n’hi ha moltes, però probablement, la que encapçalaria tots els rànquings és la primera part d’una trilogia que va suposar una autèntica revolució audiovisual: “The Matrix”.

PayPal i les dècimes del poder

PayPal és un servei que no para de créixer. Així ho ha anunciat EBay, l’empresa líder en subhastes i compra-venda a través d’internet, que és també propietària d’aquest sistema de pagaments en línia. Concretament, PayPal compta amb més de 117 milions d’usuaris registrats, un 14% més que l’any passat. Els seus ingressos també ha crescut més d’un 23%, pràcticament el mateix que ha crescut el seu volum total de pagaments gestionats, els quals suposen una xifra de més de 35 mil milions de dòlars (uns 27 mil milions d’euros).

Part d’aquest creixement prové de l’estratègia d’expansió fora dels canals basats en la web i els seus serveis. PayPal treballa directament amb les botigues fent servir els punts de venda existents i, a més, fa uns mesos que va presentar el servei PayPal Here, que permet fer cobraments amb targeta de crèdit només comptant amb un telèfon mòbil i un petit dispositiu.