Aquest mes d’octubre es celebra el novè anivesari d’un aparell electrònic que ha estat un element clau per entendre la revolució de la indústria musical dels darrers anys. Tot i que hi havia molts aparells que feien pràctiament les mateixes funcions, aquest, i només aquest, va ser el que va revolucionar el mercat. Estic parlant, evidentment, de l’iPod.
Va ser concretament el 23 d’octubre de 2001 quan el director general d’Apple, Steve Jobs, va presentar en una de les seves populars keynotes un aparell que prometia posar mil cançons a la teva butxaca per 400 dòlars. Un iPod que, vist des del punt de vista actual ens pot sembla rudimentari, amb una pantalla en blanc i negre i una robusta carcassa blanca. Però amb un sistema d’ús absolutament revolucionari que el va posar per davant dels milers de models de reproductors de música digital que ja hi havia al mercat aleshores.
Un intel.ligent sistema de selecció de música a través de senzills menús pels quals es circulava movent una rodeta i una cuidada campanya de promoció van transformar l’iPod en l’objecte de desig dels caçadors de tendències.
Des del 2001 l’iPod ha multiplicat lla seva capacitat d’emmagatzematge més de 25 vegades, ha incorporat pantalles tàctils a color, càmeres fotogràfiques, càmeres de vídeo, s’ha convertit en un sistema portàtil d’accés a internet i ha pres posicions entre els primers sistemes de videojocs portàtils pel que fa a vendes.
A més, l’iPod ha estat el pare de la revolució en el món dels dispositius de telefonica mòbil. De fet, no ens podem imaginar l’existència del iPhone sense l’experiència prèvia acumulada amb la creació de les diverses gammes i models d’iPod.
Sense cap mena de dubte, l’iPod és el producte més important de tota la història d’Apple. Durant els darrers nou anys, Aplle ha fet de l’iPod un dels èxits més importants en l’electrònica de consum de tota la història, creant-ne més de 12 models i venent centenars de milions d’unitats.
I no només això. L’íPod va contribuir a salvar financerament a una companyia com Apple que estava al límit de la fallida i a convertirla en una de les empreses amb major creixement econòmic i en valoració borsària de l’actualitat. Sense l’iPod, avui Apple no tindria en iTunes un dels referents mundials en venda de música digital i no hauria pogut finançar els desenvolupaments de l’iPhone i l’iPad.
En uns dies en els quals els cànons digitals tornen a estar a l’orde del dia per a les còpies privades i el debat sobre les descàrregues de continguts a través de la xarxa no s’atura, els nous anys de l’iPod ens fan adonar que les lleis, en el món de la tecnologia, sempre van per darrera de la indústria. I si aquesta indústria fa productes amb un disseny excel.lent i unes funcionalitats perfectes, encara més. Per molts anys a l’iPod, a l’obsessió per la innovació i a la feina ben feta.
Cultura digital 