Capes de realitat

Publicat originalment a El Món de Demà.

La nostra percepció de la realitat està formada per capes d’informació que, una damunt l’altra, formen un tot subjectivament uniforme, com la ceba del cèlebre monòleg de Peer Gynt. Les eines per transformar la realitat a través dels sentits han estat tradicionalment rudimentàries i poc efectives a l’hora de crear un autèntic efecte d’immersivitat. Les reproduccions escenogràfiques o les projeccions amb tecnologia tridimensional no han anat massa més enllà dels efectes que produïen les primeres demostracions cinematogràfiques dels germans Lumière. Fins avui, els humans hem estat perfectament capaços de distingir a través dels nostres sentits allò real d’allò que no ho és, però tot això està a punt de canviar.

Rectangular Ethics

The approach is simple: a trolley goes down by a slope uncontrolled and in its journey there are five people tied that cannot escape in any way; the only thing that could save them is to activate a lever that will cause a change of track of the car causing the death of a person. What should the person responsible for activating the device do? Does it make more sense to save five human lives than only one? Should he do the same if he knew that those five people capable of being saved are condemned for terrible crimes? Who has the authority to make decisions of such caliber? How much is a human life?

Ética Rectangular

El planteamiento es simple: un vagón de tranvía baja descontrolado por una pendiente y en su trayecto hay cinco personas atadas que no pueden escapar de ninguna forma; lo único que puede salvarlas es accionar una palanca que provocará un cambio de vía del vagón provocando la muerte de una persona. ¿Qué debe hacer el responsable de activar el dispositivo? ¿Tiene más sentido salvar cinco vidas humanas que una sola? ¿Haría lo mismo si supiera que las cinco personas susceptibles de ser salvadas están condenadas por crímenes terribles? ¿Quién tiene autoridad para tomar decisiones de tal calibre? ¿Cuánto vale una vida humana?

Assistents virtuals

 

Assistents virtuals, així és com de moment anomenem els sistemes interactius que ens permeten relacionar-nos amb ordinadors a través de la nostra veu i del teclat com si es tractés d’un assistent en totes les activitats de la nostra vida que es poden dur a terme digitalment.

Què podem fer amb un assistent virtual? Es pot utilitzar un assitent virtual per fer qualsevol tipus de pregunta que es pugui resoldre amb dades disponibles a la xarxa o al seu propi sistema del que se’n podria anomenar “intel·ligència artificial”.

Podem demanar-li que ens informi sobre el temps, sobre notícies concretes i que ens les llegeixi en veu alta. Però també podem connectar-lo a altres aparells de l’internet de les coses i, en aquell moment, adquireix una dimensió completament nova: encendre i apagar els llums, l’aire condicionat o la calefacció a temperatures concretes, engegar o aturar la televisió i els reproductors de música amb un contingut concret, etc. Fins i tot, en terrenys  més pràctics poden servir de guies per a la cuina recordant llistes de compra i encarregant-les online, buscant noves receptes amb les seves quantitats i proporcions o fins i tot servir com a comptador de temps.

Els assistents virtuals més populars en l’actualitat són Siri d’Apple i Cortana de Microsoft, però la innovació de tenir un aparell propi, un dispositiu que està connectat a la xarxa i que a través dels seus altaveus serveix com a majordom virtual és que que probablement marcarà la diferència en els pròxims anys; en aquest terreny són pioners l’Amazon Echo amb la seva Alexa o Google Home amb el seu Google Assistant. Un estudi de Tractica afirma que acabarem el 2016 amb més de 500 milions de persones utilitzant assistents virtuals a tot el món; una xifra que agumentarà fins als 1.800 milions de persones el 2021.

Acid in the House

 

L’emoji ha viscut una revolució a partir de les aplicacions de missatgeria, però el primer emoji, aquell tan simple que mostra una cara somrient, conegut també com a Smiley és tan antic com la mateixa humanitat. Aquest cercle de color groc que mostra dos ulls i una boca somrient va ser també el símbol de l’Acid House.

Pels que van viure a finals dels 80, és impossible no recordar el boom de persones amb xapes de la cara somrient per tot arreu. Culturalment, tot i que es considera que l’Acid House va néixer als Estats Units, va ser en el que es va conèixer al Regne Unit com a Second Summer of Love: un període inclòs entre el 1987 i el 1989 on la música house, les drogues sintètiques variants de la meta-anfetamina i la festa van assolir el máxim impacte global que encara ressona avui en les raves d’arreu del món.

Curiosament, la portada del single “Beat Dis”, un dels referents dels inicis del moviment Acid va utilitzar l’Smiley en referència al còmic “Watchmen” d’Alan Moore i Dave Gibbons, amb la qual cosa, el cercle culturalment dispers es tanca i explota.

>  “BEAT DIS” – BOMB THE BASS

 

COMPLEMENT. Un excel·lent article de The Guardian sobre l’impacte del moviment Acid House al Regne Unit.

Acid House. The Dawn of a Rave New World.