És impossible pensar que amb les eines de comunicació de les quals disposem avui s’hagués pogut canviar el gruix dels esdeveniments al voltant dels atemptats de l’11 de setembre del 2011 als Estats Units; de totes maneres, el que és segur és que s’hagués pogut canviar el curs de molts petits esdeveniments, de moltes petites històries personals, gràcies a l’estat d’hipercomunicació en el qual estem immersos.
Si pensem en l’any 2001, probablement ens sorprendrà pensar que no exisita l’eina fonamental per a l’expansió de les xarxes socials o, ampliant-ho, dels mitjans de comunicació social: no hi havia telèfons intel·ligents a disposició del gran públic. No es podia navegar amb dades més enllà dels missatges de text i de veu deixats al contestador. L’iPhone va comercialitzar-se per primera vegada el 2007 i, per més que a molts usuaris Android convençuts ens dolgui, el telèfon d’Apple ha estat durant quasi una dècada el dispositiu que ha arrossegat la popularització de les pantalles tàctils, les aplicacions i, en conseqüència, les xarxes socials. L’any 2001, el mòbil de referència arreu del món era un Nokia de la línia 3000, aquells telèfons compactes, petits i gruixuts amb una pantalla monocrom que mostraven algun gràfic i permetien jugar a la “Serp”.
FOTOGRAFIES I VIDEOS
Només amb la presència dels dispositius mòbils dels quals disposem avui, els fets de l’11 de setembre als Estats Units, haguessin disposat d’un volum immens de fotografies i vídeos. La documentació visual de la ruta dels quatre avions per part dels seus tripulants i també per part de totes les persones que els podien veure des de terra hagués aportat tanta informació que automàticament s’haguessin desmentit (o confirmat) moltes de les teories de la conspiració que es van generar després dels atemptats.
Només per fer-nos una idea de la poca trajectòria històrica de serveis que utilitzem cada dia, cal tenir en compte que YouTube es va fundar l’any 2005, quatre anys més tard de l’11S. I Fotolog, una de les primeres eines per compartir fotografies, l’any 2004.
INFORMACIÓ GLOBAL A TEMPS REAL
Sovint es diu que la gran quantitat de material periodístic generat per no professionals del periodisme al voltant de l’11S va suposar el definitiu tret de sortida a la web 2.0 entesa com a aquell espai en què tothom pot esdevenir cronista de la realitat a través dels seus propis mitjans. El creixement exponencial del nombre de blogs personals comença aleshores.
Avui, en plena desaparició dels blogs en favor dels missatges de Twitter, posts a Facebook, fotos a Instagram o Snapchats, podriem assegurar que el seguiment d’uns fets d’impacte global a temps real seria molt menys reposada. Només cal fer un cop d’ull als darrers atemptats que han succeït prop de casa nostra per demostrar que els telèfons mòbils són una autèntica arma de difusió massiva. Qualsevol esdeveniment es transforma en trending tòpic i genera un volum mai abans imaginat d’informació per segon. Els canals de televisió i les cadenes de ràdio tradicionals completen la seva informació amb el seguiment de tuits, imatges i vídeos penjats per usuaris anònims o institucionals. La dificultat rau, ara, en destriar quina d’aquesta informació és rellevant.
El perfil de Twitter @Conflicts, amb el nom de Conflict News segueix de forma constant les evolucions de conflictes arreu del món informant de forma precisa i immediata.
Des de fa relativament poc temps, també s’ha popularitzat en vídeo a temps real cap a múltiples usuaris. A través de serveis com YouTube Live o Periscope qualsevol persona pot convertir-se en un emissor de continguts de vídeo en directe des de qualsevol lloc.
INFORMACIÓ PERSONAL DE PRIMERA NECESSITAT
Facebook va crear una eina anomenada Security Check que activa en moments de crisi com desastres naturals o atemptats. Aquesta eina té la funció de donar a conèixer a les persones que formen part del cerce l’amistats d’aquesta xarxa social que l’usuari, tot i trobar-se a prop de la zona de crisi, es troba bé i no cal preocupar-se. De fet, hi ha moltes maneres de fer saber que estem bé que, l’any 2001 haguessin estalviat una mala estona a moltíssima gent. Senzillament publicant un tuit donant a conèixer que s’està fora de perill es difon una informació que poden recollir moltíssimes persones alhora. Fa 15 anys, per comunicar el mateix haguessin calgut desenes d’SMS o de trucades personals.
Al mateix temps, el fet que els telèfons disposin de GPS i instruments de localització, hagués facilitat en alguns casos les feines d’indentificació o de localització de persones perdudes.
De totes maneres, és evident que l’ús dels telèfons intel·ligents hagués permès disposar de molta més informació de tot tipus a tots nivells, però també està clar que aquests aparells són altament sensibles, es trenquen amb relativa facilitat i necessiten una xarxa mòbil activa per poder funcionar, sense la qual és impossible difondre cap tipus de missatge.
Cultura digital 