El món de la cultura en viu troba sovint al món digital un aliat inesperat per promocionar les seves activitats o, fins i tot, per generar nous models de negoci.
En la passada edició del Festival Sònar, la qual va batre els seus propis rècords d’assitència i venda d’entrades, es van poder seguir de forma gratuita molts dels seus concerts més importants a través de la xarxa. Un acord innovador entre el festival i YouTube, va permetre crear el canal Sònar, a través del qual es van poder seguir les actuacions de Cornelius, The Roots, New Order, John Talabot o Ritchie Hawtin entre molts d’altres.
Les actuacions a través del canal Sònar s’oferien en un sorprenent directe d’alta qualitat o en versió pregrabada, permetent a tots aquells que no havien pogut assistir a l’espectacle en viu, poder seguir les actuacions des de qualsevol de les pantalles que es poden connectar a Youtube.
La possible paradoxa comercial d’emetre gratuitament una activitat de pagament queda trencada per l’evidència. Els bons resultats econòmics i de públic del festival en viu, no es veuen afectats, sinó augmentats, gràcies a la possiblitat que milions de persones puguin seguir-lo des de la distància. La marca s’enforteix i tot l’entorn entre en un cicle positiu. Segurament, la gestió dels drets dels artistes i les possibilitats de redifusió, obren nous escenaris en què els mànagers i els promotors de concerts i festivals s’hauran de començar a posar d’acord durant els pròxims anys.
Aquesta aposta innovadora de Sònar amb Youtube, segueix la línia de moltes activitats de caràcter cultural que s’emeten directe i de forma gratuita a través de canals digitals com UStream o JustinTV. I també encaixa amb el nou model de negoci en què molts dels grans equipaments culturals mundials estan entrant cada vegada amb més força.
Primer van ser els grans teatres d’òpera del món, amb una oferta de seients limitada i uns espectacles amb pressupostos altíssims que van veure com cinemes d’arreu del món estaven interessats en emetre en viu les sevs representacions, fent pagar als espectadors un preu superior a l’entrada de cinema normal i aconseguint arribar a un públic sovint poc habitual a les multisales. A Catalunya se n’han fet els primers passos a través del projecte Anella Cultural. I l’altre gran exemple és el National Theatre de Londres, que a través de les seves emissions en directe fa arribar les obres de teatre de més èxit a centenars de cinemes de tot el món, en directe.
Està clar que la cultura en viu té un valor diferencial importantíssim que li dóna força i solidesa en plena revolució cultural digital. Viure un concert o una obra de teatre no es pot substitiur per pràcticament res. Però sí que, ds del punt de vista de les empreses culturals, es pot fer servir per trobar nous camins de promoció i models de negoci. L’emissió en directe dels espectacles d’èxit demostra que és un camí cada vegada més segur.
Cultura digital 
El primavera sound també ho va fer, la qualitat de l’streaming es espectacular.