Aquesta setmana el Wall Street Journal ha avançat quin serà el nou producte que Google llançarà al mercat. Tot i que el nom comercial final encara no està decidit, els mitjans especialitzats l’han batejat com a Google Drive.
El nou servei suposarà l’entrada de Google als serveis de magatzems de dades al núvol, seguint la línia dels serveis presentats per Amazon o per Apple durant el darrer any. Per altra banda, planteja una seriosa amenaça per substitució a serveis com Dropbox que porten anys treballant el mercat dels magatzems digitals en línia.
De fet, la gran sorpresa de l’anunci no és la notícia en sí, sinó el temps que ha esperat Google a fer aquest moviment. Un pas que es considera natural per totes les empreses de serveis digitals integrats. Google d’aquesta manera posarà la peça que li falta als serveis de comunicació (com el correu electrònic Gmail) i als serveis de productivitat (com el Google Docs). De fet, molts d’aquests serveis ja ofereixen d’una manera secundària un servei de magatzem de dades; el correu Gmail ofereix pràcticament 8 GB d’espai per correus electrònics i documents adjunts, el Google Docs per a documents de tot tipus i el Picasa per imatges afegexien una gran quanitat d’espai que es pot ampliar fins a 20 GB amb el pagament de 5 euros anuals.
A no ser que cometi un error importantíssim en la conceptualizació i a funcionalitat del producte, és difícil dubtar que el nou Google Drive serà un èxit. Però segurament la clau de tot plegat està en definir quin serà el model de negoci d’aquest nou servei que, a nivell de costos fixes és especialment car de mantenir.
Google pot triar l’opció Dropbox, que ha demostrat una salut envejable amb un creixement ininterromput durant els darrers anys. En el cas de Dropbox els usuaris disposen gratuïtament d’un espai de 2 GB que es pot ampliar fins a 50 GB en la modalitat Pro50 amb el pagament de 9,90 euros al mes. Per tant, el negoci es fa amb el pagament que realitzen els usuaris per millorar les capacitats d’emmagatzematge.
L’altra opció és la de seguir amb el model de negoci tradicional de Google. Escanejant tot el contingut dels nostres documents i oferint publicitat dirigida de forma específica als interessos que nosaltres demostrem a través del que tenim guardat.
És evident que d’entrada, la sensació de tenir algú, encara que sigui un robot informàtic, escanejant els nostres documents per tal d’extreure’n dades interessants per a la publicitat no és massa atractiva. Però també és cert que els milions d’usuaris gratuïts de Gmail, que reben publicitat en funció del que reben al seu correu personal, tampoc demostren que aquest siguin un camí inviable.
Com deia en un article recent, Google no és gratis. I els seus costos augmentaran sempre de forma directament proporcional als serveis que ens ofereixi.
Cultura digital 