Satoru Iwata, el president de Nintendo, va prendre una decisió radical veien el mal ritme de vendes mesos després de la sortida al mercat de la 3DS. En una acció inèdita en la història de l’entreteniment digital, va rebaixar entre un 30 i un 40% depenent dels mercats el preu de la consola. Aquesta acció sumada a l’aparició de dos jocs de la franquícia estrella de la marca (Super Mario Land 3D i Super Mario Kart 7), ha aconseguit millorar les dades recents, però no de forma suficient com per corregir un any negre econòmicament parlant.
Els telèfons mòbils estan substituint de forma implacable les consoles portàtils com a dispositiu pels videojocs. Sagues com Sonic, Grand Theft Auto, Street Figher, Assassins Creed o els Sims s’han adaptat magníficament als nous smartphones. Això sense comptar amb els èxits nadius com Angry Birds i companyia, amb un ventall de públic amplíssim al qual fins ara només havia arribat la companyia de Kyoto. Això s’ha de sumar a la permanent fortalesa del yen davant la resta de divises i l’anunci de retirada del geni creatiu Shigeru Miyamoto, que està darrere dels grans èxits de la companyia.
Nintendo té un mal diagnòstic. Fa molt de temps que el té damunt la taula i sembla que els remeis que hi està trobant no acaben de trobar l’èxit del passat. Si finalment la 3DS no acaba sent una carta guanyadora ho decidiran especialment els nous títols que sortiran al mercat. El mateix que passarà amb l’enigmàtica Wii U prevista per finals d’any. Segurament les últimes possibilitats de salvació d’una companyia que està seguint perillosament el mateix camí que va marcar Sega, la seva eterna rival, fa més d’una dècada.
Cultura digital 