Megaupload i les oportunitats perdudes

El tancament i la detenció dels directius de la pàgina web Megaupload en una operació iniciada per l’FBI i coordinada amb la policia de Nova Zelanda, Hong Kong, Holanda, Regne Unit, Alemanya, Canadà i Filipines marca un punt d’inflexió en l’àmbit de la pirateria i la protecció de la propietat intel.lectual a la xarxa.

Fins fa pocs dies, Megaupload era la tretzena pàgina més visitada de tot internet. Tenia més de mil milions de visites, més de 150 milions d’usuaris registrats, 50 milions de visites diàries i comptava amb el 4% del tràfic total d’internet. A banda de ser un immens negoci publicitari i d’aconseguir ingressos pels seus serveis, Megaupload servia de base per a la distribució de continguts en múltiples pàgines que es nodrien dels seus enllaços com les populars Cuevana o SeriesYonkis.

S’acusa Megaupload i als seus directius de liderar una trama pensada per infringir de forma sistemàtica els drets d’autor i, alhora, per blanquejar capital a nivell internacional. El volum estimat de pèrdues per les grans indústries culturals s’estima en més de 500 milions de dòlars segons l’FBI, tot i que la realitat és que aquesta xifra és impossible de determinar.

És evident que la major part de tots els arxius que es movien per Megaupload tenien caràcter de còpies il·legals. I els seus propietaris n’eren concients i se n’enriquien. No es pot ser il·lús, ni negar la realitat tal com és. Ni Megaupload, ni cap dels seus usuaris pagava el que tocava en concepte de drets a la immensa majoria dels autors o productors dels continguts que distribuïa. I contràriament al que passa a les xarxa P2P en què els mateixos usuaris cedeixen espai dels seus ordinadors per compartir continguts, en el cas de Megaupload tots els arxius es guardaven i es compartien des d’aquest immens magatzem mundial.

L’impacte del tancament de Megaupload és imprevisible. Col·lectius con Anonymous generaran una immensa activitat de càstig contra les institucions responsables del tancament. Però l’avís per altres empreses que presten el mateix servei com Fileserve, MediaFire, RapidShare, Filesonic, Uploaded, Gigasize, FileJungle o i-Filez,  és claríssim.

De totes maneres, el cas posa en evidència dues realitats. Primera. Tal com s’anunciava, el 2012 serà l’any en què els governs, les legislacions i els serveis de seguretat es posaran seriosos de debò amb la xarxa i la distribució de continguts. Segona. No es pot aturar la xarxa ni els canvis d’hàbits de la societat. Els continguts es mouen molt més ràpid del que les antigues organitzacions d’empreses del cinema, la música i la televisió estan capacitades per assumir. I la gent, al final, acaba buscant la millor solució.

Megaupload havia trobat un model excel·lent per distribuir continguts de forma fàcil i eficaç a nivell mundial. Un autèntica meravella de l’enginyeria informàtica i de sistemes.

Segurament hauria estat molt més intel·ligent per part de les indústries dels continguts aliar-se amb aquests nous visionaris del segle XXI i fer diners tots plegats creant amb un nou model de negoci respectuós amb la propietat intel·lectual.

Ara, en canvi, tenim uns quants genis a la presó i una indústria que té tots els números per no recuperar ni un sol cèntim dels diners que creu que les descàrregues il·legals li havien robat.

Sobre Megaupload

Megaupload era una pàgina web fundada el 2005 que permetia als seus usuaris emmagatzemar tot tipus d’arxius, especialment vídeo, fotografies i música. La clau del seu èxit ha estat la facilitat de gestió i la seva estabilitat, permetent que els seus usuaris compartissin continguts de forma directa i senzilla.