A l’estat espanyol, la coneguda de forma popular com a Llei Sinde es posa en marxa durant el primer trimestre de l’any amb els interrogants sobre les seves repercussions immediates i l’impacte que pot generar el boicot incentivat des de diverses plataformes digitals. Mentrestant, als Estats Units s’arriba a un moment clau de la seva particular Llei Sinde. El 24 de gener es debatrà al Congrés nordamericà el futur de la “Stop Online Piracy Act”. Aquesta nova normativa, coneguda pel seu l’acrònim SOPA, aspira a reforçar la persecució de la piratería digital otorgant al Departament de Justicia dels Estats Units poder per criminalitzar tota web que serveixi d’allotjament o enllaç de continguts digitals.
Aquesta nova llei americana permetria al govern d’aquest país actuar en webs, xarxes socials, sistemes de pagament i motors de recerca de tot el món on es consideri que es distribueix contingut il.legal amb un gran marge d’acció. Així doncs, la justícia pot actuar en el cas que algun usuari de Twitter publiqui enllaços a continguts considerats il.legals, si algun resultat d’un cercador porta a descàrregues que infringeixen els drets d’autor o si algun usuari ho publica directament al seu blog.
El fet més rellevant a nivell internacional, és que la nova llei obligaria a que els proveïdors de dominis haguessin de desactivar qualsevol adreça sospitosa de ser il.legal, provocant la seva desaparició d’internet. Tenint en compte que la major part dels proveïdors de dominis són nordamericans l’impacte de la SOPA agafa dimensions globals.
El terratrèmol generat per l’impacte de la nova proposta de llei ha arribat a generar un moviment unitari sense precedents de les principals empreses i institucions relacionades amb el món digital. Amazon, AOL, eBay, Facebook, Foursquare, Google, PayPal, Twitter, Wikipedia, Yahoo! i Zynga entre d’altres estan estudiant accions radicals per cridar l’atenció respecte a l’aprovació de la SOPA. Amb la possibilitat, fins i tot, d’arribar a una apagada general de tots els seus serveis durant una jornada de protesta.
La Stop Online Piracy Act té el màxim suport de les indústries tradicionals de continguts, amb les associacions de cinema i música com a principals representats. Per part del món digital, les principals empreses del sector van manifestar el passat octubre, quan es va començar a discutir, que estan d’acord amb la filosofia de la llei en quan a controlar els que es lucren amb la distribució il.legal de continguts. Tot i això, la llei està plantejada de forma tan general i amb tantes vaguetats, que segons les empreses digitals, pot portar a una crisi greu de la llibertat d’expressió a la xarxa col.locant els Estat Units i la seva zona d’influència en un estat similar de censura que el que impera, per exemple, a la Xina.
La lluita entre la visió tradicional de les indústries culturals i els nous usos digitals està entrant en una nova dimensió. Està clar 2012 serà l’any en què les lleis es començaran a posar molt més dures amb els continguts distribuits a la xarxa. El que faltarà veure és quina serà la magnitud de la reacció dels usuaris. La SOPA està servida i no precisament al gust de tothom.
Cultura digital 