Les crítiques al sistema Flash han estat sempre les mateixes. És un sistema molt bàsic que permet grans resultats a base de consumir una gran quanitat de procés de dades (o sigui, de bateries), és un sistema poc segur i és molt inestable.
És en aquest sentit que Apple s’ha oposat des de sempre a que els seus dispositius puguin reproduir els continguts generats en Flash. Cap iPhone ni cap iPad ho ha fet. El mateix Steve Jobs tenia una batalla personal contra Adobe i aquest sistema que va arribar al seu punt culminant en una sèrie de cartes obertes creuades entre les dues empreses. El que és més curiós és que les dues empreses tenien un passat comú. Ja que el 1985, Apple va invertir en Adobe i van treballar conjuntament durant els primers anys.
Arribats a aquest punt, Adobe es dóna per vençuda en els dispositius mòbils i diu que tornarà a centrar tota la seva estratègia en convertir els seus programes en els millors a l’hora de desenvolupar continguts per al nou estandar d’internet, l’HTML5. I al mateix temps, afirmen que el Flash continuarà com a plataforma en tots els ordinadors.
De totes maneres, la reestructuració serà dura. La notícia sona a derrota. I això, sumat al comiat de 750 persones, amb un cost de 95 milions de dòlars, va fer que Adobe perdés un 8% del seu valor en borsa durant les dues sessions posteriors a l’anunci.
Steve Jobs deu estar rient des del més enllà dels Hare Krishna, als que professava simpatia des de jove, dient aquella frase que tantes vegades hem escoltat als vigilants dels museus: “sense flash, si us plau”.