El paradoxal futur de la indústria musical

La música és segurament la indústria cultural que més aviat es va veure afectada de forma dramàtica a causa de l’aparició d’internet. Des de finals dels anys 90, la indústria musical ha intentat trobar, sense aconseguir-ho, un nou model de negoci que la faci viable.

El que és evident és que el moviments al voltant del nou consum de música a la xarxa s’estan accelerant amb la presència dels grans noms del sector. Google, Apple, Amazon, Sony i fins i tot Hewlett Packard tenen el consum de música online al seu punt de mira més immediat. Com ho afrontarà cadascun d’ells?

La pionera Pandora, sota el nom inicial de Music Genome Program, va aparèixer l’any 2000 com una forma revolucionària d’escoltar música d’un fons amplíssim sense necessitat de descarregar-la. Un híbrid entre una ràdio, un arxiu discogràfic i un programa de recomanació. Avui, Pandora és una empresa amb prop de 300 treballadors que factura més de 90 milions de dòlars i es prepara per la seva sortida a la borsa.

A banda de plataformes com Last FM o Rockola, ha estat el servei d’orígen suec Spotify el que ha aconseguit crear la forma més senzilla, atractiva i universal per escoltar música en múltiples dispositius. El seu èxit va fer que Spotify hagués de negociar amb el sector discogràfic de forma cada vegada més dura i va provocat que, a principis del mes passat, la companyia anunciés unes noves condicions per convertir el seu servei gratuït en un servei, bàsicament, de pagament.

Per la seva banda, Apple ha tancat negociacions amb Warner i està a punt de fer-ho amb les principals discogràfiques per poder oferir un servei de música sense descàrrega exclusiu pels seus aparells. L’aparició d’aquest servei és imminent, a l’igual que el nou servei de música online de Google.

Sembla que l’empresa de Larry Page ha tornat a reprendre les negociacions amb Spotify per afrontar conjuntament la conversió del servei de música en una plataforma mundial. Tot i que Google podria aconseguir per si mateixa tots els acords que té Spotify, els suecs tenen l’experiència i el coneixement tècnic que faria estalviar temps i diners a l’hora de llançar un servei amb garanties d’èxit. De moment, els responsables d’Spotify han anunciat a través del Twitter que, encara sense data, durant aquest any llançaran el seu servei als estats units.

Per la seva banda, Hewlett Packard ha anunciat que està preparant uns servei de música al núvol per fer-lo coincidir amb el llançament de la seva nova línia de tabletes; i Sony, tot i els maldecaps amb els hackers, continua apostant pel seu servei de música i video anomenat Qriocity.

Dins de tot aquest moviment, la primera gran polèmica l’ha protagonitzat Amazon. L’empresa de Jeff Bezos ha creat un sistema d’emmagatzematge online anomenat Amazon Cloud Drive, molt orientat cap al servei d’escolta de música. Les discogràfiques ja han amenaçat en portar Amazon als tribunals perquè no paga ni un sol cèntim en concepte dels drets de la música que els usuaris puguin emmagatzemar en el seu disc virtual.

La indústria discogràfica és la gran damnificada per la revolució digital, però, al mateix temps, és la posseïdora dels drets de reproducció de la major part de la música existent en l’actualitat. O sigui que, encara que sembli una paradoxa, la clau del futur de la música a través de la xarxa, la tenen les empreses discogràfiques.