Una de les notícies més trascendents de la passada edició del Mobile World Congress a Barcelona no es va fer pública durant l’esdeveniment. En una clara intenció de marcar l’agenda mediàtica i empresarial, Nokia i Microsoft van presentar el seu acord per a treballar plegades just tres dies abans de l’inici del congrés. I en gran part ho van aconseguir.
Més enllà de l’omnipresent androide verd de Google i dels aparells d’Apple, el tema més comentat a Barcelona era l’acord a través del qual Nokia inclourà exclusivament el sistema operatiu Windows Phone a tots els seus telèfons de gamma alta o smartphones.
Dues companyies amb una mateixa radiografia econòmica, productiva i creativa. Nokia i Microsoft han estat líders absolutes durant anys ens els seus sectors i durant els darrers temps han vist com empreses més joves i agressives els han pres el mercat de forma brusca provocant importants pèrdues de capitalització. Un acord que uneix a dues empreses en devallada com a, probablement, última gran aposta per a la salvació.
Les claus que expliquen l’acord entre Nokia i Microsoft, a banda de la situació empresarial similar, són múltiples. Per damunt de tot plegat, un nom, Stephen Elop. Ell és el màxim directiu de Nokia des del passat mes de setembre. S’hi va incorporar deixant el seu càrrec com a alt directiu de, precisament, Microsoft.
Així doncs, tenim una primera peça que encaixa perfectament. Les negociacions entre el director general de Microsoft, Steve Ballmer, i el de Nokia, Stephen Elop, han estat negociacions entre dues persones que treballaven juntes no fa més de mig any.
La segona clau la trobem en la por existent al mercat de la creació d’un duopoli entre Apple i Google. Aquestes dues marques posseeixen pràcticament tot el mercat dels telèfons coneguts com a smartphones i tenen models de negoci ja creats i orientat clarament a beneficiar les pròpies companyies.
La tercera clau és, precisament, el model de negoci. Microsoft encara està en procés de creació d’aquest model i Nokia pot tenir-hi molt a dir. Per exemple, els finlandesos han invertit molts diners en Navteq un sistema de mapes, navegació i geolocalització que Microsoft podrà incorporar per reforçar el seu sistema. Això hagués estat impossible amb Google perquè ja té un model claríssim en aquest àmbit com és el Google Maps.
El quart punt clau és el sistema operatiu. El Windows Phone ha rebut molt bones crítiques des de la seva sortida al mercat tot i que no ha comptat amb massa dispositius que l’utilitzin. Nokia sempre s’havia caracteritzat per la solidesa del sistema de funcionament dels seus telèfons fins que es va estavellar amb els telèfons de nova generació.
I finalment, el cinquè punt clau són els diners. La xifra no ha trascendit de forma exacta, però es tracta de milers de milions de dòlars els que Microsoft s’ha compromès a pagar a Nokia per tal d’aconseguir signar aquest acord d’exclusivitat.
A data d’avui, Nokia continua sent encara el major fabricant de telèfons mòbils del món. Tot i que aquesta posició perilla, l’acord amb Microsoft marca un canvi de rumb inesperat, sorprenent i interessantíssim en un mercat que semblava que seria cosa de dos. De moment els mercats han rebut la notícia amb baixades de més del 15% en les accions de les dues companyies.
Tot un repte.
Cultura digital 