Sony també aposta per convertir-se en un distribuidor de continguts d’entreteniment. De fet, la majoria de grans marques del sector de l’electrònica de consum estan seguint el mateix camí; i quan el segueixen, es troben amb altres competidors, que procedeixen de sectors diversos, que han arribat a la mateixa conclusió: l’autèntic marge de negoci es troba en els continguts. Les pel.lícules, la música, els videojocs, els llibres i tot el que s’hi pugui afegir. Fins ara, Apple ha sabut liderar aquest mercat gràcies a iTunes, un sistema revolucionari que molts altres han volgut imitar. Per competir amb iTunes, Sony ha creat una plataforma amb un nom realment terrible: Qriocity.
Sense fer massa soroll, Qriocity es va llançar als Estats Units al passat mes d’abril. I aquesta setmana es posa en marxa a Europa, concretament a França, Alemanya, Italia, Regne Unit i Espanya. El gran objectiu de Sony és aconseguir unificar la forma com els seus aparells accedeixen als continguts. Un repte que s’han pres seriosament si es té en compte que tots els nous televisors de la marca, juntament amb els ordinadors, els reproductors de BluRay, la Playstation 3 i la resta de dispositius que apareguin al mercat portaran instal·lat el Qriocity.
El llançament europeu, de moment, permet accedir a un ampli catàleg de pel·lícules de lloguer en alta definició i mostra una imminent secció dedicada a la descàrrega de continguts musicals. Les pel·lícules es poden llogar durant períodes de 48 hores per un preu d’entre dos i tres euros i mig.
Després d’aquests llançaments sigilosos dos grans dubtes es plantegen al voltant de l’estratègia de Sony. El primer, saber com s’ho faran per integrar plataformes que ja tenen en funcionament i que fan funcions similars, com la Playstation Network o el Sony Internet TV, que ja està integrat en moltes de les pantalles Bravia de la marca japonesa.
El segon gran dubte i, segurament, la clau de l’èxit és la possible integració de terceres marques en aquesta plataforma. Està molt bé que tots els aparells de Sony estiguin interconnectats i puguin compartir continguts entre ells. Però què pot passar amb un usuari que tingui una televisió Sony, un mòbil Android o iPhone i un ordinador de sobretaula Dell? Actualment hauria de comprar tres vegades una mateixa cançó per poder escoltar-la en els tres aparells. I això, com a estratègia comercial és un desastre.
Sony és un gegant que s’ha mogut poc a poc durant els darrers anys. Però ha guanyat la majoria de les seves apostes. Avui pràcticament ningú recorda la lluita que es va plantejar entre el sistema BluRay, liderat de Sony, i el format HD-DVD, liderat per Toshiba, per aconseguir l’hegemonia en els suports d’alta definició.
El BluRay s’ha convertit en el nou estàndard i ha aconseguit que una consola de videojocs com la Playstation 3 sigui el seu gran ambaixador a les llars de tot el món. També a través de la consola, com si fos un cavall de Troya, ha començat a introduir els serveis de vídeo sota demanda (VOD) i, ara, ho farà amb Qriocity.
Per altra banda, Microsoft està fent la lluita pel seu compte amb la plataforma anomenada Zune, integrada cada vegada més en els sistemes operatius Windows per ordinador i mòbil i a la consola XBox360.
Qriocity, iTunes, Zune, propostes diferents, de marques en competència amb un model de negoci similar, per un mateix objectiu: ser els videoclubs del futur.
Cultura digital 