Google és una de les companyies tecnològiques més poderoses del món i amb major impacte social. També és una de les companyies més innovadores, i això fa que moltes vegades els límits de la legalitat en els processos d’investigació i les noves aplicacions que posa en marxa posen en tensió les lleis de molts països.
Després de superar la crisi generada pels cotxes que fotografien els carrers pel Google Street View, aquests dies Google s’ha enfrontat a dos conflictes completament diferents. Un sobre privacitat i l’altra sobre geopolítica internacional.
Google no ha sabut entrar de forma efectiva al món de les xarxes socials. Això és una realitat tan dolorosa per la companyia que l’ha dut a excedir-se en el llançament d’algunes de les seves apostes en aquest sentit. Deixant de banda la creació d’una gran xarxa social, un tren que ja consideraven pràcticament perdut en favor de Facebook, Google es va concentrar en no perdre terreny en les xarxes socials emergents. Dins d’aquesta estratègia va llançar Google Buzz, una rèplica al popular Twitter.
El nou servei, que ha acabat en fracàs, va ser molt criticat des de bon començament perquè sense el permís de l’usuari permetia accedir a dades personals dels contactes del correu electrònic Gmail. No es tractava senzillament d’una millora o ampliació d’un servei, sinó de la creació d’un nou negoci. Després d’una allau de denuncies, Google va corregir aquest aspecte, però això no ha impedit que la majoria d’aquestes denuncies es convertissin en acords econòmics amb els afectats que, de moment, obliguen a la companyia d’Eric Schimdt a indemnitzar els denunciants amb més de 8 milions i mig de dòlars (uns 6 milions i mig d’euros).
Com que la ubquitat de Google és tan gran, es pot passar de parlar de polítiques de privacitat a geopolítica internacional. Aquesta setmana el servei Google Maps ha estat el protagonista d’un conflicte fronterer entre Nicaragua i Costa Rica.
Aquesta setmana, destacaments de l’exèrcit nicaragüenc es van instal.lar en una zona fronterera coneguda com a Isla Calero adhuint que, segons Google Maps, aquell territori corresponia a l’estat de Nicaragua. Aquesta acció va ser denunciada directament per la presidenta de Costa Rica a través dels mitjans de comunicació, la qual cosa va donar una dimensió internacional a l’incident i va obligar a la direcció de Google a corregir l’error. Curiosament, el buscador Bing, rival del Google propietat de Microsoft, ha tret partit de la notícia demostrant que en el seu servei de mapes, les fronteres sempre han estat col.locades correctament.
Aquest conflicte es suma a un altre incident greu entre Tailandia i Cambodja aquest estiu passat pel mateix motiu. Lògicament, Google Maps és només una excusa per generar nous episodis de conflictes fronteres que tenen molts anys d’història, però demostra fins on el món real es pot veure afectat pel món digital.
Cultura digital 